De què té gust aquesta lletra?

De què té gust aquesta lletra?

En aquest article sobre tipografia veurem un dels aspectes més essencials que s’han de tenir en compte a l’hora de crear material gràfic per un esdeveniment cultural. Es tracta de l’estil de les lletres i dels seus significats. I és que, més enllà del text que escrivim, les lletres que utilitzem comuniquen moltes més coses de les que pensem. De fet, en general i dit simplement, els textos sempre comuniquen, com a mínim, dos missatges.

Tal com explica la dissenyadora gràfica Sarah Hyndman a les seves publicacions, entrevistes i estudis, les tipografies comuniquen molts missatges diferents, que poden ser tan sorprenents com ara sabors dolços o àcids, estats d’ànim, personalitats, indrets, cultures, conceptes i idees. Pots aprendre’n més i jugar a algun dels seus jocs a: https://www.typetasting.com/

Anem a veure-ho!

Qualsevol classe de text, ja sigui l’explicació d’un acte, un titular, el nom del festival que posem al cartell o un peu de foto comunica, com a mínim, dos missatges simultanis. En primer lloc i com és evident, la informació pròpia del text. Ja sé que això és més que evident. Un text que digui: “A les 20 h a la Plaça Major concert de flauta” comunica això, que a les vuit de la tarda a la Plaça Major s’hi fa un concert de flauta. Bravo!! La comprensió lectora la tenim ben assumida ;-)

El que sovint no és tan evident és el segon missatge. Bé, evident sí que ho és, el que passa és que potser l’entenem de manera més inconscient que el missatge principal. No sempre passa pel filtre de la consciència i potser per això no el sabem identificar fàcilment, però el missatge ens arriba igual.

Amb aquest “joc” dels dos significats poden passar coses curioses.

Vegem-ne algun exemple:

  1. Un cas curiós es pot donar si llegim un text que està escrit en una llengua que desconeixem. Per més que ens hi esforcem no entendrem el missatge principal del text, però, en canvi, sí que podrem entendre el segon missatge i de manera intuïtiva captar-ne el sentit. Prova-ho!

    DU VERSTEHST ES

    Aquesta imatge mostra un cas extrem. El text està escrit en alemany i, si, com jo, no saps alemany, no entendràs el missatge principal del text, que diu: “Ho entens?”. En canvi, sí que entendràs el missatge secundari, o com a mínim detectaràs que les lletres són “com orientals” o “com xineses”, o et passarà pel cap la idea “asiàtic”.

    Passa exactament el mateix si vols llegir un text, però, pel que sigui, no has pogut anar prou ràpid i el text desapareix abans que el puguis llegir del tot. No hauràs tingut temps de llegir tot el text, però el teu cervell sí que ha tingut temps de “llegir” el segon missatge.
      


  2. Això ens porta a l’exemple definitiu que existeixen múltiples missatges en els textos. Vegem què passa si escrivim el mateix text amb dos estils de lletra totalment diferents.





    En aquest cas, el missatge principal és el mateix: “Et seguiré allà on vagis”. La diferència està només en l’estil de lletra emprat. La primera frase ens fa patir perquè la lletra imita l’estil dels missatges anònims que envien els segrestadors (almenys a les pel·lícules) i ens pot crear fins i tot angoixa perquè la frase agafa un to d’amenaça. En canvi, la segona frase utilitza un estil de lletra que té aparença d’haver estat escrita a mà i té un to dolç i afectuós. Ens fa sentir bé perquè sona a promesa d’amor.

 

És evident que l’estil de lletra que escollim per als nostres textos afegeix significat al missatge del text i que el pot complementar, reforçar i matisar. Aquest fet ens brinda en cada text una oportunitat fantàstica per expressar més enllà del mateix text, però també comporta un perill que hem de tenir molt present. Si no vigilem correm el risc de donar missatges contradictoris quan el missatge principal i el secundari no estan ben alineats.

Per exemple:


No sé si tindrà gaire èxit. Més aviat farà plorar…

 


Hmm… no em genera molta confiança



Ara que ja hem comprovat com l’estil de les lletres que utilitzem també condiciona el missatge que donem potser convé veure quins estils de lletres existeixen.

Dins l’immens univers tipogràfic hi ha tants tipus diferents de lletres que si no hi hagués un mínim ordre ens hi perdríem. Per això, a més de moltes categories diferents, també podem trobar diverses maneres de classificar-les. Algunes tenen un enfocament històric, d’altres, per exemple, se centren en l’ús. No entrarem a veure el detall de totes les categories que existeixen perquè aquest seria un tema per aprofundir en un altre article, però sí que, a tall de resum i per simplificar, podríem dir que hi ha tres categories bàsiques de les quals en deriven totes les altres:



  • Script. Són tipografies amb una forma que suggereix o evidencia que han sigut escrites a mà (independentment que l’estri utilitzat sigui un llapis, un boli, retolador, ploma cal·ligràfica, pinzell, ample o estret). Tenen un traçat lliure i deixat anar, solen estar inclinades i sovint també estan formades per línies de gruixos molt diferents. Alguns conceptes amb què les podem associar: elegància, proximitat, informalitat, delicadesa, artesania, etc.



 

  • Serif. La seva característica principal és que tenen peus, terminacions o serifes, que són aquesta mena d’afegits al final de les línies principals de cada lletra, que poden tenir formes molt diverses i que en general els hi confereixen estabilitat i emfasitzen el sentit de la lectura. Són especialment útils per compondre textos llargs per la seva alta lecturabilitat i se solen associar amb classicisme, tradició, sobrietat i confiança.




 

  • Sans serif. També conegudes com a Pal Sec, són precisament les que no tenen serifes o terminacions, fet que els dóna un aire actual i modern. Les seves formes les fan especialment fàcils de llegir en condicions adverses (com ara senyals de carretera) i també compten amb una gran neutralitat. Sovint les associem a conceptes com ara la tecnologia, actualitat, digital, futur, senzillesa i simplicitat.

 

Més enllà de les classificacions tipogràfiques més canòniques existeixen mil estils de tipografia menys formals però amb una gran personalitat i que, per tant, afegeixen missatges més o menys potents als textos que escriuen. És força complicat sistematitzar una classificació vàlida i funcional de tots aquests estils tipogràfics sobretot degut a la seva gran varietat i informalitat. Tot i així, en general, es poden agrupar segons la seva personalitat i significats afins.

Tanmateix, fins i tot les tipografies més “convencionals” i formals tenen significats associats i per tant es poden incloure dins aquestes agrupacions per significat associat. Per exemple:

Tipografies de western o del “far west”



Tipografies futurístiques o de ciència-ficció



Tipografies “de por” o terror.



Tipografies romàntiques.



Tipografies militars.



Tipografies de circ.



Tipografies “graffiti”.



Al final, tots aquests estils tipogràfics diferents no són més que la personalitat de cada lletra, o, com dèiem al títol d’aquest article, el seu sabor. D’alguna manera el contingut del text seria l’aliment, els components nutritius, i l’estil seria el gust de cada aliment. Així, tal com passa amb els aliments, hi ha tipografies que quasi no tenen gust i són insípides, i, en canvi, n’hi ha que tenen un sabor molt potent, o que ens disgusta, dolços, salats, amargs, etc.

I és que existeixen molts símils que ens ajuden a explicar aquest fenomen. Hi ha qui considera que l’estructura de cada lletra és com el cos humà, i que l’estil seria el vestit, que li dóna la personalitat pròpia. O, dit ràpidament, el contingut del text és el que comuniquem i l’estil de la lletra que emprem és el com.

A l’hora d’escollir una tipografia per compondre un cartell, per exemple, no només es fan servir criteris de llegibilitat i lecturabilitat, o d’economia d’espai sinó que l’estil acaba essent un fet determinant que condiciona profundament el missatge que el públic acaba rebent. Així doncs, ara ja sabem que per un festival infantil val més no utilitzar una tipografia de terror, o que per una festa medieval lo més segur és utilitzar una tipografia medieval, o que, com a mínim no tingui un estil futurista.

Malgrat tot, i com sempre passa en el món del disseny, res és absolut i tot es pot interpretar. Tant és així que tots aquests conceptes que hem vist es poden alterar, modificar i fins i tot obviar per tal de trencar la convenció. Això sí, lo més recomanable és que, si no tens formació o experiència suficient, no te la juguis i no trenquis les convencions. Segueix aquestes normes o delega-ho en algun professional que sàpiga el què es fa. Així tindràs la garantia que tothom entendrà el missatge que tu vols transmetre i no hi haurà malentesos.


Breu resum:

  • Tots els textos comuniquen com a mínim dos missatges
  • El primer és el contingut del mateix text
  • El segon depèn de l’estil de la tipografia
  • Aprofita això per reforçar el missatge principal
  • Vigila no donar missatges contradictoris
  • Segueix les convencions per garantir que comuniques el que vols


T’ha agradat l’article? T’ha semblat interessant? Has après algo? T’has trobat algun problema de comunicació per culpa de l’estil de la tipografia que has utilitzat? Quins estils de lletra sols utilitzar? Per què?

Artícles relacionats:

https://www.typetasting.com/

https://www.unostiposduros.com/tratado-de-tipografia-7-familias-estilisticas-de-los-tipos/

https://www.unostiposduros.com/el-aroma-de-las-letras-la-tipografia-como-camino-al-sentir-de-los-sentidos/

http://tipografiadigital.net/tipos-de-letras-esto-es-lo-primero-que-debes-saber/

https://gtechdesign.net/es/blog/psicologia-de-la-tipografia-que-es-importancia-y-usos

https://www.bbc.com/mundo/noticias-45789579

Compartir

Subscriu-te al nostre bloc, i rebras gratuitament la nostra guía “10 claus perquè el teu esdeveniment enamori”

Subscriure's

Segueix-nos: